|18-03-24| Unes 300 persones van participar el diumenge 17 de març en una processó a El Cogul darrere del Sant Crist per commemorar el centenari de la processó religiosa que es va fer el març del 1924 per demanar que s'acabés la sequera que en aquells moments afectava la comarca. Llavors, segons explica la tradició, abans d'acabar el recorregut van començar a caure les primeres gotes. Igual que fa cent anys, avui la sequera també és protagonista a tot Catalunya, mentre que al Cogul més d'un participant en la marxa recordava que la seva és terra de secà i, desgraciadament, saben molt del que significa la falta d'aigua. La processó va comptar amb la música de la coral de L'Olivera de Castelldans i cantaires de l'Albagés i va atreure persones que feia dècades que havien marxat del Cogul, però que no van voler faltar a la cita amb el Sant Crist, que un relat popular afirma que està fet amb la fusta del mateix arbre que les figures del Sant Crist de Gràcia de la Granadella i el Sant Crist de Balaguer.

El bisbe Salvador no es va voler perdre l'inici de l'acte i va afirmar que "els creients estem en l'obligació de demanar per l'aigua, la pau o les malalties". En aquell moment, representants de diferents localitats de la comarca van adornar amb cintes amb el seu nom la creu per començar un recorregut pel poble. L'ambient de la marxa combinava el recolliment religiós i la festa de reunir-se centenars de persones amb un mateix objectiu fins que van arribar a la zona coneguda popularment com la punta del poble. El rector de la parròquia, José Jesús Gómez Ospina, es va adreçar al públic dient que "una rogativa no és una curiositat, ni folklore ni superstició". Va recordar que els creients estan segurs que "Déu ens escolta" i va demanar que "faci caure la pluja sobre bons i dolents" i "que caigui el cel sobre la terra àrida". Unes paraules amb les quals es va reprendre la marxa per tornar el Sant Crist a l'església.

Text: SEGRE

Foto: Jorge Agustín