El diumenge 26 de setembre, el Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya ha celebrat la 49 JORNADA NACIONAL a Juneda.  

Després que, per causa de la pandèmia, l’any 2020 el MCPCC no pogués celebrar la seva 49a Jornada Nacional, ahir, diumenge 26 de setembre, va poder recuperar aquesta trobada anual a l’Ecocentre Les Obagues, de Juneda, comarca de Les Garrigues i diòcesi de Lleida.

Aquesta Jornada va cloure el treball del curs 2020-2021, Vulnerables i humils, que els diversos grups del moviment havien dut a terme, transformant les trobades presencials en virtuals o bé reinventant-se fórmules adequades a la realitat i necessitats de cada grup. El treball convidava a una mirada reflexiva sobre la pròpia vida, l’entorn proper i al món després de més de mig any de la declaració mundial de la pandèmia del covid-19 i enmig d’un temps d’incertesa per la seva evolució i pels estralls de les seves conseqüències.

De bon matí, procedents de diferents llocs de Catalunya, tot i les limitacions del moment, van aplegar-se, sota un sol radiant i un espai a l’aire lliure d’acollidora bellesa, una setantena de persones com a representants de les moltes d’altres que constitueixen el moviment i els seus simpatitzants, atesos amb entusiasme eficient i ple d’afecte per part de les persones dels grups de la diòcesis que enguany es van responsabilitzar d’aquesta trobada.

Un primer temps va donar espai a l’assemblea general on, a part d’aprovar els comptes dels dos exercicis anteriors i de ratificar els càrrecs de responsabilitat, el president, en nom de l’equip de la permanent que coordina l’activitat del moviment, va informar entre d’altres coses, que, en reunió ampliada d’aquest organisme de gestió  (és a dir, oberta a qualsevol membre de l’entitat que hi vulgui participar) duta a terme el dia anterior a Lleida, es va aprovar el document de treball per al curs 2021-2022: Viure la fraternitat i tenir-ne cura, en certa continuïtat amb l’anterior i prenent com a referència l’exhortació Fratelli tutti del Papa Francesc, centrant sobretot la reflexió (en forma de Revisió de Vida) en els dos àmbits que els identifiquen: el lloc (poble, petita o mitjana ciutat, comarca) i el moviment com a tal.

Seguidament, entrant ja en el tema de la trobada, Marta Trepat Secanell, doctora en Psicologia, especialista en Psicologia Clínica, llicenciada en Filosofia i col·laboradora en diverses entitats de Lleida com Caritas, Associació Anti-Sida, Arrels i d’altres, va adreçar als assistents una conferència exposant d’entrada que “Vulnerables i humils és un títol valent que diu molt de la realitat profunda que té l’entitat que organitza un treball així”. Seguidament va posar atenció en les transformacions i oportunitats que ha suposat la pandèmia, d’entre les que destacà la possibilitat d’un “temps per a escoltar: a nosaltres mateixos, als altres i a Déu”, constatant que, començant per una mateixa, sovint no sabem fer-ho, no sabem “tenir-nos cura”, fet que es relaciona en bona part amb la nostra història ancestral i el que en ella hem rebut. Pel que fa a l’escolta de Déu “és complexa perquè el nostre desig o la il·lusió que ens fem de creure que l’escoltem no és la realitat”. Molts dels presents, comentant després en petits grups, van apuntar com els havia cridat l’atenció el barem orientatiu i comparatiu que la Dra. Trepat va assenyalar: la cura en l’escolta de Déu és el mirall de la cura que tenim envers nosaltres i els altres, posant com a exemple que si podem cuidar-nos i cuidar els més estimats en una proporció d’un 20% i a un altre cercle oferir una atenció menys implicada en un altre 20%, el 60% restant ens queda a una distància allunyada del que en diem cura, i hem de tenir present que “en aquestes proporcions també es manifesta la nostra atenció envers Déu”.

Va apuntar que si “amb la pandèmia, les pèrdues de tota mena ens han dut a adonar-nos que som vulnerables, benvinguts al món real!” Però a partir d’aquí pot néixer una nova etapa on “créixer, millorar i superar-se” amb una força creativa, sense oblidar les emocions que sentim i la necessitat de cuidar-les. I va oferir tres indicadors d’atenció per a aquest nou moment: “Activar la sensació de la sorpresa”, és a dir, de poder “tornar a gaudir de, de poder tornar a fer el que ens era o ens havia semblat un costum”.  En segon lloc, “activar la sensació de llibertat, per exemple, d’anar a una botiga, de fer esport, de sortir a caminar” enfront als automatismes i a l’estrès d’estar sempre activats ja de bon matí consultant el mòbil, “sotmesos a continus estímuls”, de manera que, inconscientment, “per contrarestar, posem el pilot automàtic i abaixem el nivell de consciència: perdem les claus, les ulleres...”. I va insistir en la necessitat de “posar el pilot autèntic, connectant amb tota l’energia positiva que ens envolta (la naturalesa, un ocell, l’olor de la pell d’un infant...) i donar-ne gràcies”. Finalment, va proposar tornar a posar en marxa “la sensació d’activació: des de tornar a abraçar fins a pensar quina cosa podria fer, m’agradaria fer, què em posa de bon humor...”, sense creure que pensar en una mateixa i pensar en els altres sigui incompatible, sinó que “és paral·lel i ens fa més optimistes i més positius”.

Per acabar va referir-se a la por (de la malaltia, de la mort propera, de l’entorn...) una emoció que, com totes, “redueix la capacitat de pensar i ens fa buscar un mecanisme automàtic de fugida”. Què fer-ne, d’aquestes emocions que ens bloquegen? La resposta de Marta Trepat va ser “no voler-les treure del cap, perquè no podem”. I, doncs, què? “Les emocions no és poden pensar” perquè no es poden raonar, “sinó que cal percebre-les, respirar-les (literalment), optar per fer alguna cosa que ens n’allunyi per no quedar-hi enganxats”. I, tot plegat, sempre en la confiança que esdevé eficaç: per això va cloure la seva exposició amb el salm 139 “Heu penetrat els meus secrets, Senyor i em coneixeu...”. Sí, “vulnerables i humils, però confiats” van ser les seves darreres paraules abans d’un petit col·loqui amb els assistents.

La jornada va prosseguir amb una trobada de petits grups on els participants van intercanviar, d’una banda, les seves vivències en aquest temps de pandèmia, tant personalment com en relació als seus grups; i d’una altra, què els havia cridat més l’atenció de la conferència de la Dra. Trepat. Una hora llarga de comunicació necessària i agraïda després de tant de temps de separació.

Per dinar, els assistents van gaudir, evidentment, d’una bona cassola de tros ja que Juneda fa més de 40 anys que celebra, el primer cap de setmana de juny, el seu concurs d’aquesta especialitat culinària que té el seu origen a l’Horta, a l’àpat que es preparaven els pagesos comunitàriament quan eren al tros, aportant cadascú el que podia, bledes, costella, caragols, botifarra...

En acabar, un breu recorregut per l’horta de l’entorn fins a una plantació de pomes golden protegida tota ella per a les pedregades, va donar pas a les paraules de Gemma Casal Fité, llicenciada en Antropologia Social i Cultural i en Geografia i Història i membre de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, la qual va exposar breument, però clara, el procés de transformació que la pagesia dedicada a cultius diversos, amb tota la seva idiosincràsia, fa més de trenta anys va derivar en producció intensiva de fruita dolça per a l’exportació, desapareixent  gairebé dels mercats de Catalunya, igualment com amb altres productes va succeir a la resta de zones productives de l’estat espanyol.

“La necessitat d’un producte inicial barat per l’encariment a causa de molts intermediaris i de la urgència de fitosanitaris i pesticides cars, deriva en l’abaratiment màxim de la mà d’obra que acaba sent ocupada per persones immigrants sense regulació administrativa”, afegint que “si bé molts pagesos actuen legalment, d’altres no tenen capacitat per a reconvertir-se i molts d’altres juntament amb empreses especuladores que blanquegen diner compren terrenys sense cap afecte ni interès per la terra” ni pel que significa el seu treball. A partir d’aquí, Gemma Casal va mostrar la realitat “d’uns cent mil temporers nòmades de temporada agrària” que es mouen per tot l’estat: a l’hivern per les zones de cítrics, de mitjans d’abril a mitjans de setembre per la fruita dolça i a partir de setembre per les veremes del Penedès, Rioja, etc. Persones que no poden regular la situació, “exposades, malgrat convenis insuficients proposats per les administracions, a grans vulneracions (sou, allotjament...)” que si bé les cooperatives i alguns pagesos respecten, no d’altres ni les grans empreses”. Des de l’entitat Fruita amb justícia social promouen la dignificació de la vida i del treball d’aquestes persones, denunciant formes de justificació d’una realitat infrahumana que veu l’altre com un no igual per tal que l’empresa pugui continuar els seus guanys. Ho fan instant al govern espanyol i al de la Generalitat a través del Conseller de Treball, perquè regulin i afavoreixin la vida d’aquestes persones i el suport als petits pagesos, tot i que sovint, des de les institucions i fins i tot segons quins sindicats, afirmen que “aquí no es vulneren els drets humans” i que “es defensen els drets del pagesos”, però, en tot cas, no dels petits! Finalment, Gemma Casal, va exposar la necessitat d’un “canvi en el medi agrari, de suport als joves agricultors i de fre a l’especulació de la terra (recuperant el concepte que la terra ha de ser per a qui la treballa) i de defensar la nostra sobirania alimentària que hem perdut en un 50%”, així com un canvi ecològic per causa de l’alteració climàtica. Directament als consumidors, va demanar que quan comprem, en aquest cas fruita dolça i producte d’horta, ens interessem sobre la seva procedència i les condicions de producció, a la vegada que humanitzem l’entorn amb una tasca antiracista des de la base.”

La trobada va arribar al seu final amb la celebració de l’eucaristia  presidida per Mons. Salvador Giménez, bisbe de Lleida, a la parròquia de Juneda. Unes breus i emotives paraules de Mn. Carles Catasús, consiliari nacional, van fer memòria de  Mn. Xavier Batiste i Mercader, prevere de Lleida i consiliari, que va morir l’11 de setembre de 2019, a qui, per causa de la pandèmia no va ser possible un comiat col·lectiu.  Mns. Salvador va donar gràcies per aquesta jornada i per tot el Moviment, tant per les persones presents com per les que hi ha arreu mantenint a través de molts anys la Revisió de Vida. Fent referència l’evangeli del dia, va voler deixar clar que no podem ser un poble excloent, sinó un poble de persones de cor obert i compassiu envers qui no pensi com jo. També va cridar l’alerta sobre la carta de sant Jaume i el canvi de mentalitat que demana l’acolliment, l’atenció a no escandalitzar, a la coherència, a no ser cínics ni funcionaris ni portar una doble vida, repensant la Paraula a la llum de l’Esperit Sant, des de la misericòrdia i el perdó que són la força de la vida cristiana.

La Jornada va ser motiu de paraules d’encoratjament i de pregària de diversos bisbes de Catalunya, així com del P. Josep M. Soler, en una nota escrita poc abans de passar a ser abat emèrit de Montserrat.

A l’hora del comiat, el relleu passà de les mans de la diòcesi de Lleida a les de la comarca del Vallès on, si res no ho impedeix, el 8 de maig del 2022 el MCPCC celebrarà la seva 50 Jornada Nacional.