Aviat entrarà en vigor la llei orgànica sobre la regulació de l'eutanàsia que es va aprovar al Congrés dels Diputats el passat 24 de març. En les seves últimes disposicions assenyalava un termini de tres mesos perquè es fes efectiva la seva aplicació.
Els catòlics, seguint les orientacions de l'Església, han proclamat amb convicció i fermesa la defensa de la vida com un regal de Déu que no es pot deixar en mans de les decisions d'uns funcionaris o d'uns professionals. Sempre estarem en contra de les normes que impedeixen néixer un ésser ja concebut i posar fi a la vida d'una manera forçada i intencionada. L'avortament i l'eutanàsia són dues realitats presents en la societat que ens parlen de mort i de fracàs quan es pretén imposar-les com una solució vàlida que fa passar per sobre el desig individual i l’oblit del compromís social. Sembla com si es busqués una llibertat còmoda, que no porti problemes amb els fills o amb els pares ancians i necessitats d'ajuda.
Sorprèn com s'utilitza el llenguatge perquè no resulti feridor o repulsiu. No es vol parlar d'assassinat, de genocidi o d'anihilament d'un ésser humà. Sona malament, i es busquen noves paraules que endolceixin la trista realitat de la mort provocada. En altres ocasions ja he comentat la gravetat d'aquesta realitat i la posició de l¡Església sobre el tema, que l’ha manifestat amb total claredat i ha estat reconeguda per tots els responsables -administratius, polítics i sanitaris- i la societat en general. Suposo que s’acceptarà amb normalitat la defensa de les pròpies conviccions i l'ús de la llibertat d'expressió.
En aquesta defensa de la vida i en el posicionament davant la llei que entrarà en vigor el mes vinent de juny, avui només vull recomanar que s'utilitzi el recurs del TESTAMENT VITAL per partde tota persona que s’oposi que altres decideixin sobre la seva vida i la seva mort. Aquest document es resumeix en un breu text en què, després d'afirmar les creences pròpies i assenyalar les dades personals, manifesta tenir la capacitat legal i la llibertat per prendre aquesta opció i que si arribés a patir una malaltia greu “[…] m'administrin les cures bàsiques per a pal·liar el dolor […] i que no se m'apliqui […] en cap de les seves formes l'eutanàsia o el “suïcidi mèdicament assistit” ni que se'm prolongui de manera abusiva i irracional el meu procés de mort”. Demana també l'ajuda dels sagraments i preparar per a aquest esdeveniment final la companyia dels éssers estimats.
Aquesta decisió, signada per l'interessat, ha d'anar acompanyada alhora de la signatura de dos testimonis que no hi tinguin una vinculació familiar o professional. A més, ha de ser inscrita en el Registre corresponent de la comunitat autònoma on viu. Sense aquesta inscripció pública l'opció no és vàlida. Algunes autonomies han preparat un procediment propi perquè tenen la competència de l’aplicació d’aquesta llei en el seu territori. Nosaltres, a la Diòcesi, farem servir el text proposat.
La nostra obligació és oferir l'adequada informació als catòlics i a tots aquells que no accepten una llei que no està d’acord amb les pròpies conviccions. Hem donat a conèixer l'existència d'aquest testament vital als sacerdots i les comunitats religioses perquè puguin respondre als fidels d'una manera clara i subjecta a les prescripcions de l’Església catòlica. Les iniciatives anteriors que es van promoure sobre aquest tema deixaran de tenir vigència amb la implantació d'aquesta llei i, per això, és imprescindible signar de nou aquest document preparat com a resposta a aquesta norma legal.
+Salvador Giménez, bisbe de Lleida