Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dv., 04/29/2022

Benvolguts diocesans:

 

En aquestes pàgines teniu un resum-presentació de la NOTA DOCTRINAL SOBRE L'OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA que va aprovar la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola a la fi del passat mes de març. El títol és una cita de la carta de sant Pau als Gàlates:“Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures” (Ga 5,1). Es va fer pública el dia 25 de març, Solemnitat de l'Anunciació del Senyor, data especialment marcada com a Jornada de la Vida que celebren moltes entitats i associacions, que també es van manifestar al carrer per defensar la vida, des de la concepció fins a la mort natural. Va ser un dia molt adequat per recordar a tota la societat espanyola la dignitat de la vida i l'objecció davant les accions que porten a la mort. Malgrat la tragèdia de l'assumpte, es va voler donar un aire festiu a la celebració.

 

No pretenc repetir els arguments que podeu trovar a l'esmentada NOTA. Hi són expressats amb claredat seguint els principis de la Doctrina Social de l'Església i que tots nosaltres volem portar a la pràctica diària. Em referiré només a qüestions prèvies.

 

1. Totes les persones i grups socials tenen el mateix dret a manifestar les seves conviccions i les seves opinions. La llibertat d'expressió empara tothom, sempre que no conculqui, atempti o entri en conflicte amb altres drets i llibertats. A vegades fa l'efecte quees nega o es discuteix aquesta llibertat als bisbes, a determinats grups de catòlics o a la mateixa Església.

 

2. La llibertat religiosa és un dels drets de la Declaració Universal de Drets Humans (Art.18). Està al mateix nivell que molts altres. A cops sembla que la mera declaració de la fe és un obstacle per aconseguir un determinat treball o per exercir una funció. Si la fe s'expressa, es produeix un rebuig o un significatiu silenci.

 

3. L'actuació pública de tot ésser humà respon sempre a unes conviccions. No hi ha una neutralitat absoluta en les manifestacions públiques o en les conductes privades. I això és vàlid per als pares quan eduquen els seus fills, per als mestres i pels qui treballen en hospitals i residències. En el cas dels catòlics procurem pensar, parlar i viure amb l'estil que ens va mostrar Jesús de Natzaret. Busquem sempre la coherència entre fe i vida.

 

4. Pot semblar una exageració fer normes i lleis per impedir resar davant d'unes clíniques que practiquen avortaments o per tractar de convèncer futures mares que no associen les seves vides a la cultura de la mort. No es pot arribar a aquests límits.  Com no s'ha volgut regular fins als mínims detalls la vaga de fam, la generositat absoluta cap als altres o la fonètica de les diferents regions d'una mateixa llengua. Les normes són fonamentals per a una respectuosa convivència però sense envair o violentar la pròpia consciència.

 

5. Els catòlics demanem respecte a la nostra manera d'entendre la naturalesa de l'ésser humà, creat per Déu, que l’impulsa a l'amor i a la misericòrdia amb tothom. Ens sorprèn i ens entristeix quan la burla o l'animadversió es manifesten ridiculitzant les nostres creences.

 

6. Aconsello a tothom la lectura de la NOTA. És un magnífic resum del que suposa per a l'ésser humà, la llibertat, la llei, la consciència, la funció de l'Estat, l'objecció… A més, serveix per recordar els aspectes morals del comportament.

 

Amb el meu afecte i benedicció,

                                                                                     +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.