[02-12-25] San Pietro in Vincoli; Basílica de Sant Pere encadenat (II)

PERÒ, PER QUÈ EL PAPA JULI II VA TRIAR LA FIGURA DEL PROFETA MOISÈS?

I, encara més, ¿per què aquest papa va pensar a col·locar aquesta colossal i imponent escultura al centre mateix del creuer de la Basílica de Sant Pere, que és, precisament, el punt neuràlgic i més important de tota la cristiandat. Certament, hi trobem aquí un punt d’altivesa que ens sobrepassa. ¿Per què tanta ostentació? ¿Voleu dir que hi calia tant?

EREN TEMPS DE DESCONFIANÇA. CALIA REFORÇAR L’AUTORITAT DELS SANTS PARES

Mireu, el papat d’inicis del segle XVI vivia en hores molt baixes de credibilitat i d’autoritat, com proclamava, amb raó, Erasme de Rotterdam. No ho havien fet prou bé. Així les coses, el papa Juli II, della Rovere, reclamava una figura modèlica, ecumènica, i amb una autèntica i indiscutible autoritat. Juli II necessitava un bon referent. Moisès era aquest referent; el profeta idoni que pasturà amb seny el Poble de Déu, i que ara podia ser un bon model per a redreçar la malmesa autoritat papal.

MOISÈS UN GRANDÍSSIM I CONCILIADOR PROFETA

Benvolguts pelegrins, ens convé molt descobrir la raó última de les coses, dels esdeveniments. De Lleida estant tenim tot el dret a penetrar en la rica comprensió del profeta Moisès, aquell que tan bé va seduir i va enlluernar, no sols el papa Juli II, sinó també el cisell i el pensament (manus et ingenium) de Miquel Àngel Buonarroti, el millor escultor del món. Mireu, per començar, Moisès significa l'he tret de les aigües, és a dir, he estat “salvat” i “batejat” per la mateixa filla del faraó, Ramsès II; Moisès, per tant, fou un vertader príncep d’Egipte. Però, a més, i segons el relat de l'Èxode, Moisès va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès pels faraons d’Egipte. Més encara, Moisès era també, i ho continua sent, el nostre mestre, tal com ho han reconegut els hebreus de tots els temps. Moisès, doncs, és el profeta més important del judaisme i un dels més grans del cristianisme; i és també, fins i tot, molt important i significatiu per a l'Islam. Podríem concloure, per tant, que Moisès ho tenia tot; era un home apreciat i respectat per tothom; va ser un home recte, de fiar, un sant baró, un indiscutible líder religiós, legislador i profeta, a qui tradicionalment, fins i tot, se'l considera l'autor de la Torà jueva. En definitiva, un bon paradigma per al papa Juli II; és a dir, el Sant Pare, en la figura de Moisès, s’hi podia emmirallar amb totes les garanties.

COL·LABORADOR AMB DÉU EN LA CONSTRUCCIÓ DE L’AUTOPISTA DE LA FELICITAT I LA SALVACIÓ HUMANA

Sí, benvolguts pelegrins, Moisès fins i tot es va atrevir a “negociar” amb Déu el camí de la salvació humana. Més ben dit, hi va “negociar” també el millor viarany per tal d’assolir l’autèntica felicitat humana. És a dir, durant quaranta dies i quaranta nits Déu i Moisès, mà a mà, van forjar el “Decàleg” (les famoses “taules de la llei” o els “Deu Manaments”) que, en definitiva, constitueix el codi de circulació més segur, més fiable i infal·lible que ens mena cap a l’autèntica felicitat humana. Felicitat, de debò, mentre pelegrinem aquí a la terra. I la mateixa felicitat, també, que amb escreix i per sempre més, ens mena a la salvació eterna en el nostre darrer jorn.

EL PROFETA DELS GRANS PACTES DE LA SALVACIÓ HUMANA

Sí, Moisès va fer aquest gran pacte amb Déu i va rebre de mans seves, a l’egipci Mont Sinaí, ara fa 2.300 anys, el codi de comportament més idoni per a la salvació dels humans. Una valuosa brúixola que sempre, de manera segura i infal·lible, ens marca el nord de la nostra existència i de la nostra felicitat, i que tan bé ens ha orientat sempre. És com un potent, segur i inalterable far a l’alta mar, que no falla mai i que ens assegura i garanteix l’òptima convivència entre nosaltres (la nostra família, els amics i el nostre entorn social, el del dia a dia), a més d’esdevenir la millor garantia d’encertar sempre en les grans decisions i en el bon destí de tota la humanitat.

AMB LES BONES ORIENTACIONS DE MOISÈS SEMPRE ANIREM PER CAMINS FERMS I SEGURS

Mireu, ser una bona persona, honrada, franca, treballadora, generosa; ésser noble, estimar i deixar-se estimar pel bon Déu, no mentir i dir en tot moment la veritat, respectar sempre i a tothom, desitjar el bé de les persones i no desitjar allò que no és teu...; tot això són les lleis que Moisès pactà amb el nostre Pare Déu al Mont Sinaí. I, no perdem de vista, amics i amigues pelegrins, que tots, potser algú sense saber-ho ben bé del cert, portem aquestes lleis inscrites a la nostra consciència i al nostre cor. I ho sabem sobradament: Arrimats a elles sempre tindrem pau. En canvi, sense elles sempre romandrem isolats, pertorbats i sense nord; serem infeliços.

LA HUMILITAT DE MOISÈS

“Moisès, servent del Senyor, va morir allà, en territori de Moab, tal com el Senyor havia dit. Va ser enterrat a la vall, en territori de Moab, davant de Betpeor; però fins al dia d'avui ningú no sap on és el seu sepulcre” (Deuteronomi, 34:5-6). Va morir als cent vint anys sense poder trepitjar la Terra Promesa perquè, en un diminut punt de debilitat, va dubtar de la divinitat, del seu Pare Déu (Nombres, 20:12). Però ell, un ancià humil, a qui Déu no li va permetre travessar el riu Jordà, va pujar al cim del mont Nebó des d'on va albirar la terra de Canaan i on va morir en silenci i amb una santa pau.

LA HUMILITAT DE MIQUEL ÀNGEL

Sí, aquest gegant de la història de l’art universal, malgrat les aparences, també fou molt humil. Poc abans de morir, l’any 1564, mentre treballava a la seva Pietat Rondanini i recordava el seu gran Moisès, va escriure a les seves Rime “Oh carn, oh sang, oh fusta, oh dolor extrem; Vos em redimiu del meu pecat”. Amics pelegrins, ja ho veieu, ens caldrà continuar la setmana vinent..., però, si us plau, rellegim i reflexionem amb pau i sense cap pressura, quelcom del que aquí, més amunt, hem esmentat. I no ens deixem enganyar. Com ens diu Sant Pau. “Mireu que ningú no us enlluerni amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist” (Colossencs 2,8).

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic

Foto: Basílica de San Pietro in Vincoli, Roma, segle V, àmpliament reformada al Renaixement, al Barroc, i durant el segle XIX. Hi veiem el seu interior, amb una ampla volta central, escarsera, que descarrega sobre columnes toscanes estriades; obra feta al s. XVII per l’arquitecte Francesco Fontana. Les pintures del sostre són del genovès Giovanni Battista Parodi (s. XVII). Al fons hi ha pintures de Jacopo Coppi, “il Meglio”, de 1577, pintor manierista admirador de Miquel Àngel i Rafael. Totes fan referència a Sant Pere i a diversos miracles ocorreguts amb les seves santes cadenes.