Sant Anastasi, segons tradició i creença popular, nasqué a la ciutat de Lleida a l’entorn de l’any 263, en el si d’una família pagana que habitava en l’antic barri de Magdalena. De jovenet marxà a Roma, per allistar-se en l’exèrcit de l’emperador Dioclecià. Allí, admirat de la fe i perseverança dels cristians tot i les persecucions, deixà les armes per a fer-se cristià. L’emperador, enutjat de l’actitud d’aquest jove soldat al qual havia distingit amb el càrrec de pretor de la seva guàrdia, donà ordre d’empresonar-lo, però avisat a temps, s’escapolí i emprengué el retorn a Lleida

No son pocs els cronistes que presenten Anastasi fugint de Roma i de la persecució de Dioclecià, en direcció cap a Lleida, retornant a casa amb altres 73 companys de milícia i alhora cristians que ell mateix havia convertit a la nova fe. Apareix en aquest moment del relat la Llegenda del Miracle del Pou, tramesa per tradició oral i recollida per alguns autors, com els Cronistes Pleyan de Porta i Josep Lladonosa. La narració col·loca Anastasi i els seus companys de milícia fugint de Roma en direcció Lleida. El Sant sense cap por se’n venia a casa, tot desafiant el decret de l’emperador Dioclecià on recordava els habitants de l’imperi, l’obligació d’adorar el Déu Apol·lo. Anastasi donava ànims als seus companys, per tal que perseveressin en la nova fe i es mantinguessin ferms i units. Tot i això, els deixebles no participaven del mateix entusiasme i es preguntaven si no era un xic imprudent entrar a la ciutat on residien algunes autoritats de la província Tarraconense. En arribar davant les seves muralles i després d’haver fet una llarg i penós camí, que és de suposar deurien fer a cavall, son assabentats que el governador Dacià de Tarraco, havia manat detenir-los i empresonar-los. Tots ells es resistien d’entrar a la ciutat, per por a ser detinguts una vegada dins, alhora que suposaven intuir certs dubtes sobre la fortalesa espiritual i humana del seu oficial.

Anastasi s’adonà de la covardia i al preguntar-los perquè s’havien aturat, un d’ells va dir-li que sabia de cert que a Lleida hi havia un legat de Dacià, amb ordre d’endur-se’ls empresonats. Volien debatre si calia recular i salvar la vida o entrar a Lleida, on probablement serien empresonats i morts a mans de la guàrdia del governador.  Sant Anastasi no va tornar resposta i seguí caminant. Com que s’havien aturat a la vora d’un pou i tenien set degut a l’esforç del camí, volien beure, però no tenien en aquell moment ni corda ni cap galleda a mà o altre estri per poder treure-la del pou i beure. Mentre els deixebles dubtaven de baixar o no al riu, Anastasi, eterni’t per la situació i alhora conscient que calia donar resposta humana i espiritual als seus companys, s’agenollà davant ells tocant amb les seves mans el pou i començà a resar implorant a Déu volgués intervenir amb una senyal clara i divina. En aquell moment l’aigua del fons del pou començà a pujar, fins a vessar tot saltant per damunt del brocal, davant l’espant de tots.  Tot seguit, després d’apaivagar la seva set amb l’aigua del pou miraculós, els companys van agrair-li la seva intercessió davant Déu. Alhora que, reconeixent la seva fortalesa humana i espiritual de les quals havien dubtat, li demanaren perdó i prenent coratge el seguiren fins entrar a Lleida.

Aquest pou és situat per Pleyan de Porta a l’anomenada “Casa del sant” a l’actual carrer Magdalena núm. 22, on diu la tradició que va néixer Anastasi; entre que l’historiador Josep Lladonosa el col·loca “fora muralles” de la Ilerda romana, a la vora d’un hort conegut per “l’Hort de Biscarri”, en un indret entre l’actual Rambla de Ferran i el carrer General Brito, on posteriorment, durant la Guerra dels Segadors, es construí l’anomena’t Baluard de Sant Anastasi.

Segons és tradició, una vegada a Lleida la guàrdia del governador Dacià detingué Anastasi i el traslladà a Badalona, d’on també és Patró. Allí fou empresonat i rebé martiri en la platja (li llevaren la testa), juntament amb els seus 73 companys. Això succeí  l’11 de maig de l’any 303 o 305.

I és per tot plegat, que la ciutat de Lleida té en Sant Anastasi una bonica llegenda, verificada per la tradició i un reeixit Patró, proclamat pels paers de la ciutat el 9 de maig de 1627, votant a perpetuïtat la seva festa i celebrada des d’aleshores cada 11 de maig com a Festa Major en honor del seu Filla i Màrtir. Jordi Curcó

Bibliografia

• Curcó Pueyo, Jordi.- Sant Anastasi de Lleida. Història, tradició i llegenda. Col·lecció “La Banqueta” nº 30, La Paeria. Lleida 2002.
• Curcó Pueyo, Jordi.- Sant Anastasi Patró de Lleida. Separata d’Arrels de Lleida (Volum III). Bisbat de Lleida-Pagès Editors. Lleida 2007.
• Curcó Pueyo, Jordi.- Sant Anastasi Patró de Lleida. Història, tradició i Llegenda. Edició a càrrec de l’Associació Gent Gran Sant Anastasi. Arts Gràfiques Bobalà. Lleida 2007.
• Curcó Pueyo, Jordi.- Sant Anastasi, soldat i màrtir. Col·lecció Sants i Santes N. 244, CPL Editorial. Barcelona 2016.
• Curcó Pueyo, Jordi.- San Anastasio, soldado y mártir. Colección Sants i Santes N.244, CPL Editorial. Barcelona 2016.