Qui de vostès recorda la data del seu baptisme, preguntava el Papa Francesc en la catequesi del dimecres fa uns mesos als milers de pelegrins reunits en Plaça de Sant Pere i fora d'ella.
En la Missa de cada diumenge fem la nostra professió de fe i afirmem: Crec en un sol baptisme per a la remissió dels pecats. És l’única referència explícita que hi ha en el Credo a un Sagrament. Allí es parla només del baptisme. Certament, el baptisme és la "porta" de la fe i de la vida cristiana i Jesús Ressuscitat encarregà als seus apòstols: "Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran” (Mc 16,15-16).
El Papa va explicar que la missió de l'Església és evangelitzar i perdonar els pecats a través del sagrament baptismal, que es renova en el sagrament de la penitència. I va encomanar una tasca: “Quan tornis a casa pregunta quin dia vaig ser batejat. És el teu segon aniversari, el dia del naixement a l'Església”. El baptisme és la carta d'identitat del cristià i està lligat al perdó dels pecats. El sagrament de la penitència o confessió és com un segon baptisme que consolida i renova el primer. El dia del nostre baptisme és el punt de partida d'un camí cap a Déu, un camí de conversió que dura tota la vida i que està contínuament sostingut pel sagrament de la penitència. Quan anem a confessar-nos de les nostres febleses i pecats, anem a demanar el perdó de Déu però, amb aquest perdó, renovem també el baptisme perquè en cada confessió celebrem el dia del baptisme. Per això deia el Papa que la confessió no és una sala de tortura sinó una festa, per tenir neta la vestidura blanca de la nostra dignitat cristiana.
El baptisme és una veritable immersió en la mort de Crist, de la qual es ressorgeix amb ell com creatures noves. Bany de regeneració i d'il·luminació. Plens de la gràcia de Crist, la seva llum desfà des de dins les tenebres del pecat i el batejat es converteix en llum per als germans que estan a les fosques. I el Bisbe de Roma preguntava: Et sents fort o vius arrossegant-te? El baptisme dóna força. Et sents il·luminat amb la llum que ve de Crist o ets un home o dona que viu a les fosques? El do és convertir-se en llum per a tots. Es tracta d'una intervenció potent de la misericòrdia de Déu en la nostra vida que no ens treu la feblesa humana. Tots som febles, tots som pecadores. No ens treu la responsabilitat de demanar perdó cada vegada que ens equivoquem i això és preciós. No em puc batejar dues, tres, quatre vegades, però sí puc anar a la confessió. I quan em confesso renovo la gràcia del baptisme. El Senyor és bo i mai es cansa de perdonar. El baptisme ens obre les portes de l'Església, però també quan la porta es tanca pels nostres pecats la confessió la torna a obrir, perquè la confessió és com un segon baptisme que ens il·lumina per anar endavant en el Senyor.
I el Successor de Pere acabava dient: “Anem endavant i contents! perquè la vida s'ha de viure amb l'alegria de Jesucrist i aquesta és una gràcia del Senyor”.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida