Els cristians no hem inventat la família. És un fenomen social que acceptem com un valor en si mateix, però volem viure’l “a la llum de la fe” o, com diria l'apòstol Pau, “en el Senyor”. Sense imposar un únic model de família però sí remetent-nos a allò que entenem també com un “projecte de Déu” i, des d'aquesta fe, tractant d'aproximar-nos a aquell tipus de família que possibiliti més l'amor, el servei, la fraternitat, el respecte a la profunda i irrenunciable dignitat de totes les persones que la integren, a la seva maduració, llibertat i responsabilitat en el quefer a la societat.
Per això, casar-se en la fe de l’Església suposa, abans de res, una manera particular d’entendre i viure l’amor i la família que s’expressa en un consentiment sacramental que ve a dir: t’estimo i vull que m’estimis “com” el Crist ens estima, amb un amor com el seu, fidel i estable, per a sempre. Per a nosaltres, Crist Ressuscitat n’és la garantia, d’aquesta mútua fidelitat. Per això és imprescindible la FE cristiana, perquè només en aquest clima és possible estimar d’aquesta manera i pot créixer i fer-se veure un amor conjugal així.
Aquesta íntima comunitat conjugal de vida i amor que comporta el matrimoni sacramental està cridada a enriquir-se diàriament. Suposa una decisió permanent i progressivament renovada com a parella. I també un ample sentit de la fecunditat i sensibilitat comunitària: paternitat responsable i voluntat d’educar cristianament; parella i família oberta i integrada en la Comunitat Eclesial de la que rep suport afectiu i real; vocació de servei a la societat a la que ofereix la seva aportació como una cèl·lula viva.
En la “Familiaris Consortio” (n. 17) es demana a les famílies dels cristians “custodiar, revelar i comunicar l'amor”... i s’afirma que la família dels cristians té el seu propi “do”: la consagració sacramental (FC 5). Amb humilitat, però amb claredat, cal fer veure que aquesta manera d’entendre i viure l’amor és una força en la creació d’un món millor, més just i més humà. Els batejats tenim una vocació pública de servei i en el sagrament del matrimoni es rep la capacitat per a "humanitzar" el món aportant una experiència d’amor estable, fidel, gratuït, esforçat, capaç de donar i rebre perdó, fent realitat present l’antiga màxima: "mireu cóm s’estimen els cristians". Per això: “família cristiana, siguis allò que ets!”.
En aquest diumenge nadalenc, tot celebrant la Sagrada Família, podem plantejar-nos des de la fe alguns interrogants (que potser valen per a tothom): quina capacitat té la nostra família per a crear de debò “una comunitat de vida i amor” (“aliança”, en sentit bíblic i no sols “contracte”); per a “servir a la vida” (la seva transmissió, defensa i educació és el gran “ministeri” dels pares); per a construir la fraternitat humana en la igualtat de tots els seus membres; per a formar una comunitat de “persones”, afavorint el desenvolupament dels valors de cadascú dels seus membres i educant en llibertat sense manipular; per a fer real i afavorir el compromís amb tots aquells que ens envolten i la participació en el desenvolupament de la societat, etc.
Us animo a seguir-la construint, la vostra família, amb fe en Déu i confiança en els homes i dones que la integren. FELIÇ I CONSTRUCTIU ANY NOU!!!
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida