Aquest diumenge ens apleguem a Tarragona per a celebrar amb goig la Beatificació de germans i germanes nostres que han donat la vida per Jesucrist, en diversos llocs de Espanya, durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle vint, i que l’Església reconeix solemnement. El proper diumenge, a la nostra Catedral, en donarem gràcies al Bon Déu i demanarem rebre, per la seva intercessió, la llum i la fortalesa necessàries per a viure i anunciar amb valentia i humilitat l’Evangeli de salvació (Ef 6,19).

“L’Església sempre ha cregut que els Apòstols i els màrtirs, que han donat el testimoniatge suprem de fe i amor amb la seva sang, són més íntimament vinculats a nosaltres en Crist (que altres germans que viuen ja a la glòria). Per això, els venera amb especial afecte, juntament amb la benaurada Verge Maria i els sants àngels, i implora piadosament l’ajut de la seva intercessió” (Lumen Gentium 50).

La vida i el martiri d’aquests germans i germanes, pels quals donem gràcies, tenen en comú alguns particulars: són veritables creients, persones de fe madura, sòlida i ferma, i persones de pregària centrada sobre tot en l’Eucaristia i en la devoció a la Mare de Déu. Molts d’ells no varen acceptar menysprear la seva identitat cristiana quan els hi oferien la possibilitat de lliurar-se de la mort. Ni varen deixar-se intimidar per les coaccions físiques o morals. És més, han estat models de la fe fins a morir perdonant i reproduint el model del nostre Mestre, Jesús, que és el màrtir “tipus”.

El martiri és una forma d’identificació amb el Crist, no l’única però sí la més eminent, atès que al màrtir se li concedeix la gràcia especial d’assemblar-se a Jesús en la seva mort en Creu. Ell, amb el seu sacrifici voluntàriament acceptat, dóna el testimoniatge suprem de la seva fidelitat a la missió que el Pare Déu li ha confiat: dóna la vida testimoniant la veritat (Jo 18,37) i perdonant els seus botxins. Aquesta identificació, segons el gran Orígens té com a fonament un gran amor a la persona de Jesús i un immens desig de Déu. El màrtir es demana amb el salmista: “¿Cóm pagaré al Senyor tot el bé que m’ha fet?”.

Segurament a nosaltres no se’ns demanarà el testimoniatge de la sang, però sí el de la fidelitat que tot batejat ha de donar cada dia en la seva realitat ordinària i que, tantes vegades és com un nou martiri: el d’aquell que és cridat a viure contra corrent en molts aspectes. Un testimoniatge que no és mai fàcil.

En realitat Jesús només ens demana una cosa: que siguem agraïts; que responguem amb amor a l’infinit amor rebut, i aquesta ha estat la resposta que han donat i segueixen donant tants homes i dones que viuen la seva fe cristiana amb fidelitat. 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida