Informació patrimonial:
Construït, segurament, entre els segles XIII i XIV, l'actual temple parroquial de Sant Josep, és el resultat de diferents remodelacions dutes a terme a finals del segle XVIII. El campanar, alçat al centre de la façana, és de base quadrangular i cos superior vuitavat, rematat per una àmplia cornisa i cúpula, tal vegada acabat a les darreries del XIX, moment en què es va canviar l'advocació originària de l'església (de la Nativitat) per l'actual (1887). La façana està centrada per un senzillportal d'arc de mig punt. Al mur lateral es conserva una porta i part del mur de l'església primigènia.
Font: Informació extreta de L'informatiu del Bisbat de Lleida editat entre el 2001 i 2008
Església parroquial, inicialment pertanyent a la transició del romànic al gòtic, però remodelada al segle XVIII a l'estil neoclàssic. El temple és d'una nau, coberta amb volta de canó, de gust neoclàssic. Presenta un altar central i nou de laterals, disposats a les diverses capelles amb decorats de la Casa Borràs de Lleida.
L'edifici s'emplaça sobre l'antiga església romànica (s. XIII- XIV) i de fet, en enderrocar la casa rectoral a finals dels anys seixanta, va quedar al descobert un vistós i interessant portal romànic de mig punt (segle XIII) a la façana lateral. El portal té dues columnes, capitells i arquivoltes. També al seu damunt, va aparèixer una interessant gàrgola amb un cap d'home. Els carreus antics s'aprofitaren per a la nova obra atès que en moltes pedres s'observen els símbols de picapedrers.
Des d'un començament els murs deixaren la pedra a la vista, i serà més endavant que es pinten. En l'actualitat s'han repicat les pilastres, però els capitells, d'ordre compost, continuen pintats. El paviment del recinte és fet de terrasso. L'altar major és dedicat a Sant Josep al qui el flanquegen un de Sant Antoni de Pàdua i un de Sant Isidre. El cor el trobem a la part superior, als peus de l'església.
A l'exterior, la façana principal és senzilla, essent només treballades en relleu les dovelles. Al capdamunt hi és escrit el nom de Sant Joan Baptista i a sobre hi ha una fornícula apetxinada, que devia contenir la imatge del sant titular. Ara hi ha una figura del sant, de guix i moderna. Al damunt de l'entrada principal, hi ha el campanar, primer de base quadrada que passa a ser de cos octogonal al pis superior, obra ja de finals del segle XIX, atribuïda a Fèlix de Móra d'Ebre. El campanar és rematat amb una àmplia cornisa i una teulada ondulant que va ser restaurada el 2004, moment en què es van restaurar les campanes datades el 1859 i se'n van instal·lar quatre de noves amb els noms Maria, Josefa, Tresa i Nativitat.
Costums, fets i llegendes