Informació patrimonial:
El temple parroquial de Juneda està dedicat a la Transfiguració del Senyor. Tenim notícies de la seva construcció, o ampliació des de 1740, concretament el 19 de gener, quan la duquessa de Cardona va entregar a la vila 1000 lliures per les obres. D'aquesta quantitat 330 lliures, 6 sous i 8 diners van ser entregades als mestres Agustí Biscarri i Feliu Roca, de Tàrrega. Segons la data de la façana segurament es va concloure cap al 1742.
Font: Informació extreta de L'informatiu del Bisbat de Lleida editat entre el 2001 i 2008
L'església de Sant Salvador és un prototipus del segle XVIII: de façana neoclàssica amb elements barrocs, murs sense obertures, i campanarde base quadrada que passa a octogonal per damunt de la teulada. Va ser construïda el 1740 i reconstruïda després de la guerra civil. La façana de pedra mostra un portal central consistent en una portada d'arc de mig punt. Està coronada per una fornícula apetxinada, i resguardada per un guardapols, on podem veure una moderna escultura de Sant Salvador, sota la qual hi ha la data de 1740. La porta està flanquejada per unes columnes estriades i helicoidals col·locades damunt d'unes bases motllurades i d'uns capitells rematats per unes boles.
Tota la porta està protegida per un guardapols, damunt del qual hi ha un finestral rodó. L'interior té tres naus; la central és més elevada i coberta amb volta cilíndrica, amb arcs torals i llunetes amb finestrals.Les naus laterals són de volta d'aresta i estan separades per gruixudes pilastres de grans capitells i una cornisa. Té un fals transsepte, amb cimbori central amb finestrals. L'altar major presentava un retaule fet per Antoni Ochando el 1763 al preu de 800 lliures. A les capelles laterals hi havia altres altars dedicats a Sant Joan, a Santa Antònia, a la Santa Soledat i a Sant Esteve, fets pel mateix autor entre el 1760 i el 1800.
Costums i tradicions:
Per la Candelera, es beneïa la candela que s'encenia per tal de desfer els núvols, quan esclatava alguna tempesta, tot dient l'oració de sant Lluc, sant Marc, santa Creu... santa Bàrbara, valga'm Déu. L'endemà, festa de sant Blai, es beneien els aliments, que aquí es feien servir, a diferència d'altres llocs, per guarir a més de la gola el mal d'espalma, el xarampió i l'escarlatina. Quan algú, sobretot infants, agafava aquestes malalties, se li donava a menjar el beneit de sant Blai per tal de guarir-los.
Per Setmana Santa es feia el mateix que a altres llocs, com el monument, i recollien nou pedretes durant les campanades de glòria de Dissabte Sant.
Per la Festa Major era el dia que a les cases mataven el gall, i que els joves aprofitaven per fer llunes. Normalment les llunes eren de sacs de blats, i els donaven 12 pessetes el sac. Més endavant una atracció de la festa —fa poc— era l'enlairament d'un globus. El lloc des d'on s'aixecava era la font de sant Jordi.