[17-12-25] La nostra campanya de Nadal suggereix que gaudir dels drets més fonamentals i d’una vida digna no hauria de ser una qüestió de sort. Des de Càritas creiem que viure en pau i amb seguretat, tenir una llar decent, una ocupació estable i accedir a una bona educació i protecció de la salut, ha de ser una constant en la vida de totes les persones, sense cap mena de distinció.
És per això que volem que la pobresa representi un clam que interpel·li les nostres vides, la societat, i els sistemes econòmic, cultural i polític; també l’Església, de la qual formem part. Des de les Càritas diocesanes donem resposta a les necessitats més bàsiques de persones i famílies vulnerables que no poden gaudir d’oportunitats ni seguir el ritme de vida de la major part de la població que les envolta. Tot plegat, en un context en què 1 de cada 3 persones viu amb alt risc de caure en exclusió davant un canvi de cicle econòmic. I on infants de famílies amb majors dificultar heretaran la pobresa, per seguir en aquesta condició de la resta de la seva vida.
La societat posa barreres, sovint invisibles als ulls de molta gent, que limiten el desenvolupament de persones i famílies que queden relegades a l’últim vagó de forma permanent. Aquestes barreres fan inútils i ineficaces les polítiques socials que emanen de les administracions, per benintencionades que siguin. A més, converteixen en insuficients les actuacions de les entitats socials. Un clam que ha de tenir el ressò necessari per aconseguir els mecanismes adequats per modificar el paradigma social que tenim. Una alerta de la qual hem de parar atenció des de tots els àmbits d’actuació, tant personal com col·lectiva.
Nadal ha de servir per mirar el rostre ferit de les persones empobrides, mirades que ens mostren la manca de suport i comprensió davant les limitacions materials que pateixen i que les porten a una debilitat personal, moral i, possiblement, espiritual, sense espais d’expressió ni llibertat de manifestació on donar veu a la seva dignitat. Davant d’aquesta circumstància, no podem caure en discursos estereotipats sobre comportaments i actituds que no fan més que agreujar i dificultar la convivència ciutadana. Hem de creure que és possible canviar la percepció negativa i fer del món un espai de justícia, fraternitat i inclusió, transformant la por en comprensió i solidaritat.
La nostra identitat cristiana ens porta a viure Nadal amb la confiança que serem capaços d’escoltar aquestes demandes i que farem l’esforç per canviar la mirada vers els col·lectis més vulnerables que han d’afrontar la superació de les barreres que no els permeten sortir de l’atzucac en què es troben immerses. Hem de fer que, amb el nostre suport, puguin celebrar un bon Nadal. Perquè tenir una vida digna, per fi, deixi de ser qüestió de sort.
Directors de Càritas diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell